domingo, 19 de julio de 2015

RETO ABC: "Kulanjango, el viatge de l'àguila" de Gill Lewis

Aquest llibre me l'he llegit per què era un dels llibres d'estiu del club de lectura (sí, estic en un club de lectura). La veritat és que pensava que la historia es narrava en primera persona des del punt de vista de l'àguila, i només es així en alguns punts.

Callum (no Gollum) és un noi que viu a Escòcia en preludis de l'any escolar que s'acosta. Així coneix l'Iona i (no, no es van a buscar un anell, ja us he dit que ell es diu CALLUM) troben un niu d'àguiles pescadores, que estan protegides i en perill d'extinció (i si us ho esteu preguntant no, les àguiles pescadores no pesquen amb canya). Són un mascle, una femella i una cria. Després d'un incident amb un arbre, han de monitoritzar amb GPS la femella i li posen de nom Iris (per la deesa, no per que sigui de 7 colors diferents). A partir d'aquell moment, l'Iris migra a Àfrica i el Callum la segueix des de la seva casa amb ajuda dels seus amics. En arribar a l'Àfrica, es perd durant un temps la senyal (sembla ser que l'àliga està fins als collons [amb perdó] del GPS) i així Callum coneix a Sauron (PER ÚLTIMA VEGADA ES DIU CALLUM) a una noia que es diu Jeneba (típic nom de nena africana) que l'ajuda a buscar l'àliga.

És un llibre bastant emotiu que per a mi té un lleuger toc a "Un puente hacia Terabithia", per la interacció de personatges cap a l'inici. És correcte al no excedir-se amb sentimentalismes i a la vegada té aquell toc que indica que és un llibre realista, que aquesta història podria succeir. Els personatges principals són una mica entremaliats de vegades, però tots són bones persones de cor.

Atentament,

PyroGear
Resultado de imagen de kulanjango

RETO ABC: "Jutge i part", d'Andreu Martín

Aquest llibre es, potser, massa realista per al meu gust. "Jutge i part" parla de la història de com va morir la Crusita i com es van desenvolupar les investigacions per trobar el culpable. Aquest llibre és tan seriós que no tinc ganes de fer acudits dolents. 

Tot comença quan a la comissaria de Sant Martí del Congost, un poble al Pirineu, un parell de nois porten un home rebentat d'una forta pallissa. Expliquen que l'han vist matar una dona a ganivetades en una parada de bus i que l'han reduït (i de pas, no li han deixat cap queixal sa). Així, el jutge Abellan (protagonista de la història), va cap al lloc del crim (l'assassinat, no la pallissa) i comença la investigació. D'entrada, tot sembla molt clar, però les proves i els testimonis no fan sinó apuntar a que el Daniel no és el veritable culpable. 

És un llibre policíac molt bo, però amb un ambient de serietat que arriba a ofegar una miqueta. No obstant, la història no deixa de ser una mica previsible i et pots imaginar com acabarà una mica més tard de la meitat. A mi m'ha agradat bastant.

Atentament,

PyroGear

sábado, 11 de julio de 2015

RETO ABC:"Insurgente", de Veronica Roth

En la I, me leí "Insurgente". Esto lleva a preguntas cómo ¿Por qué no te has leído Divergente en la D? (el psicólogo del Instituto y buen amigo Daniel me hizo un poco la puñeta para que me leyera "Dune") . De acuerdo, he de reconocer que estas trilogías tipo distopías laik los "Juegos del hambre", "Cazadores de Sombras" y porqué no,  "Divergente" nunca me han atraído (¿Por qué la protagonista tiene que ser chica siempre?). Sin embargo, un día (o mejor dicho, una noche) de es@s que no echaban nada en la tele, hacían la peli de Divergente porque iban a estrenar la siguiente. Y mi hermanita, ente perverso, exigió que la viéramos. Lo raro es que me gustó. Y caminando por la librería sin nada para leer, me lo compré ("Insurgente").

El libro sigue la historia de Tris Prior, que huye de Erudición tras el ataque en que esta tomó el poder. Se refugia en todas las sedes y presagia lo que podría ser la caída del sistema de facciones junto a Thobias/Cuatro, que es ascendido a jefe de Osadía (SPOILEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEER). Lo curioso es que Erudición, lejos de redimirse, planea dar otro golpe de estado, sepsitorizando para ello a los miembros de otra facción (deja vu plz). Mientras tanto, los sin facción urden un plan para hacerse con el poder.

El libro me ha gustado porque además salen todas y cada una de las sedes de las facciones y todos los líderes y eso hace que conozcas un poco el "lore" de todo (a mí me encanta el lore). Sencillamente, es un libro que tiene un poco de todo pero sin perder su esencia. Lo recomiendo y espero poder leerme el resto de la saga en un futuro cercano.

Atentamente,

PyroGear
Resultado de imagen de insurgente

RETO ABC:"Hasta (casi) 100 bichos", de Daniel Nesquens

Para descongestionarme del último libro que leí, me encontré con un libro que se llama "Hasta (casi) 100 bichos". Es un bestiario, esto quiere decir que habla de una serie de animales por capítulos describiendo sus características. El autor no se leyó la definición. Es el compendio de chistes de fauna más grande que os podáis encontrar en esta (o cualquier otra) dimensión paralela.

El libro en sí es bastante ligero, aunque debo mencionar que las imágenes son feas (tú te vas al baño con este libro y el espejo explota). Eso sí, el sentido cómico del autor no es muy general. Es un libro que os recomiendo porque si estáis leyendo libros muy grandes os vendrá bien a la hora de reponer fuerzas. Dado que el contenido del libro no es muy extenso, doy por acabado el comentario. Y, recordad, "si un petirrojo tiene una mancha blanca y no vuela, no es un petirrojo, sino un pingüino".

Atentamente,

PyroGear 
Resultado de imagen de hasta casi 100 bichos

RETO ABC:"El guardián entre el centeno", de J.D.Salinger

Veamos, tras la letra F, tenemos "El guardián entre el centeno". Este libro, de gran relevancia entre los americanos (por razones poco obvias, la verdad) destaca como uno de esos libros de fachada (esto no quiere decir que sea del tamaño de un edificio, sino que el exterior no se parece para nada al interior). La palabra centeno, p.ej, se menciona unas cinco veces en todo el libro. Me lo leí y me quedé exactamente igual.

El libro habla de un chaval que se llama Holden (otra vez con nombres raritos), que es expulsado de la escuela por suspender todas las asignaturas menos una (pobre chaval). El caso que él, que es más chulo que un ocho, decide irse a un hotel en vez de volver directamente a su casa, para esperar a que les llegue la noticia a sus padres. Todo esto desencadena una serie de sucesos que involucran profesores, prostitutas, creídos y tabaco, MUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUCHO tabaco.

De todos los libros que me he leído hasta ahora en el desafío, este ha sido el que menos me ha gustado y (espero que no venga la C.I.A a eliminarme si digo esto), es un libro que no me dice nada, no tiene niguna esencia. Lo que más me ha gustado es la hermanita del prota, Phoebe (esa niña es la repera). Una cosa que me decepciona es que parece que Holden va todo el libro detrás de una chica que se llama Jane, pero me parece que al final no la llama una sola vez en el libro. No os lo recomiendo demasiado.

Atentamente,

Pyrogear

miércoles, 1 de julio de 2015

RETO ABC:"La Fúria del dimoni", de Guillem Bou i Carme Trinidad

En la lletra F hi ha "La fúria del dimoni", primer llibre de la trilogia "Terra de Dracs". Faig el comentari en català perquè el llibre està en català (té lògica, oi?). És un llibre d'aquells que vaig aprofitar que estava fent el repte per llegir-me'l.

En el llibre, el dimoni Xiribelles (no, no es podia dir Pepito), considerat el més astut de l'infern, torna a l'infern després d'un curt passeig a l'altra punta del món en cinc-cent anys. En arribar allí, troba que tots els dimonis estan congelats i han furtat el "Llibre dels Dimonis", el que els hi dona essència. Així que Xiribelles descobreix que hi ha un exèrcit de deu mil dimonis que amenacen la ciutat de Cap Allà (quins noms més raros). En quant un dimoni mati un humà, la Natura farà que es torni una bèstia. En Xiribelles va cap allà (No Cap Allà). Mentrestant, la ciutat comença a organitzar una desordenada defensa, en la que s'enfronten els Trencaporrons (classe baixa) i els Trentaclaus (classe alta). En tot això, hi han masses coses que en Xiribelles no aconsigueix recordar, i està començant a tenir ¿sentiments?

És un llibre molt bo, i que encara contant dues històries a la vegada, no resulta massa confús per al lector. 

Atentament,

PyroGear


Resultado de imagen de La fúria del dimoni